De quin color són els records?
Per respondre aquesta pregunta he hagut d’inventar una paleta nova.
D’aquest gest inicial neix Family Affair, una sèrie que prové d’un procés introspectiu que m’ha dut per camins coneguts però encara inexplorats: els dels somnis i els dels records.
Tabucchi deia que la percepció de la veu és allò que més perdura en la memòria. El record de la veu és extremadament precís, molt més que el visual, que es dilueix fins a convertir-se en fragments aïllats, ombres que costa retenir. És en la representació —o interpretació— d’aquestes imatges flotants on se situa la intenció del projecte. Pinto amb un llenguatge que em permet traduir en traços i colors les cares, els cossos i els paisatges que habiten aquest territori imprecís de la memòria i del somni.
Allò que era difús pren forma; allò que semblava perdut esdevé tema i significat. I és en aquesta transformació on troba sentit la meva obra.