No recordem els dies, recordem els moments. Sovint, acabem recordant el record que ens van deixar aquells moments. Amb el temps, els contorns de la imatge que guardem a la memòria es van desdibuixant, fins a acostar-se a aquella textura imprecisa i canviant dels somnis. Al final, records i somnis comparteixen un mateix univers.
Aquest és el punt de partida de Allà on els somnis…, un projecte en què busco traduir en traços i colors les cares, els cossos i els paisatges que habiten aquest territori incert entre la memòria i el somni. Parteixo de fotografies i documents familiars guardats durant anys, que ara reapareixen davant meu com escenes desplaçades del seu temps, imatges que semblen moure’s entre allò que va passar i allò que en recordem o que somiem.
——————-
No recordemos los días, recordemos los momentos. A menudo, acabamos recordando el recuerdo que nos dejaron esos momentos. Con el tiempo, los contornos de la imagen que guardamos en la memoria se van desdibujando, hasta acercarse a esa textura imprecisa y cambiante de los sueños. Al final, recuerdos y sueños comparten un mismo universo.
Éste es el punto de partida de Allà on els somnis…, un proyecto en el que busco traducir en trazos y colores las caras, los cuerpos y los paisajes que habitan este territorio incierto entre la memoria y el sueño. Parto de fotografías y documentos familiares guardados durante años, que ahora reaparecen ante mí como escenas desplazadas de su tiempo, imágenes que parecen moverse entre lo que pasó y lo que recordamos o que soñamos.
